Er arriu Ebre coma desencusa culturau e non solaments coma accident geografic. Er Ebre tanben influís ena istòria, era economia e sustot en tarannà dera gent que i demore ara vòra. Donques, tanben marque era literatura que s’i cree.

Era “Fira del Llibre Ebrenc” ei ua iniciatiua neishuda en 2004 e impulsada peth Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE), er Institut Ramon Muntaner (IRMU), er Ajuntament de Móra d’Ebre e es cinc libraries de referéncia enes Tèrres der Ebre: Bassa, Guaix, El Núvol e Viladrich.

• Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. Entitat qu’a per objectiu promòir estudis sus era realitat comarcau e tanben coordinar e impulsar iniciatiues culturaus e de coneishença dera Ribèra d’Ebre.
• Institut Ramon Muntaner. Fondacion privada que sosten eth hilat des centres e instituts d’estudis e atenèus federats des territòris de parla catalana, damb sedença en Móra la Nova.
• Ajuntament de Móra d’Ebre. Institucion que coorganize era Hèira Litterarum, marc en quau se desvolòpe amassa, des der an 2008, aguesta hèira d’espectacles literaris omonima e era “Fira del Llibre Ebrenc”.
• Bassa. Libraria centenària ena comarca dera Ribèra d’Ebre, Móra d’Ebre. Grana varietat de libre infantil, novetats literàries e Territòri – “Llibres Ebrencs”.
• Guaix. Libraria-cafeteria en Amposta, ena comarca, Amposta. Grana varietat de libre infantil, novetats literàries e Territòri.
• El Núvol. Petita libraria de Móra la Nova, Ribèra d´Ebre, especializada en libre infantil-juvenil e en joguets educatius. Tanben dispòse de novetats literàries entà adults e libres ebrencs.
• Viladrich. Libraria centenària plaçada en Tortosa, comarca deth Baish Ebre. Grana seleccion de libre dera zòna e autors locaus.

Es diuèrses institucions e libraries an hargat ua D.O. literària damb aulor de libre e d’arriu en tot projectar laguens e dehòra des Tèrres der Ebre autors e òbres de qualitat damb sagèth ebrenc sense complèxes.

Ara “Fira del Llibre Ebrenc” poderatz trobar apròp de 2.500 exemplars de tematica ebrenca des des classics coma Bladé, Moncada o Arbó, enquias naues hornades coma Esteve, Rojals o Todó, e es darrères novetats, e tot ath torn de presentacions e jornades de debat sus eth libre e eth mon editoriau. E ei qu’era “Fira del Llibre Ebrenc” ei un sagèth dedicat exclusivaments as autors e as autores des Tèrres der Ebre e eth sòn airau d’influéncia e tanben a libres, que maugrat èster escriti per autors de dehòra des Tèrres der Ebre, agen ua tematica referent ad aguest territòri qu’abrace es quate comarques der Ebre e es culturauments vinculadi, coma son es deth Priorat, er Aragon catalanòfon, eth Maestrat e es Pòrts. Pòques son es poblacions qu’an, dus còps ar an, ua activitat qu’impulse tant eth mon deth libre des de toti es vessants e l’apròpe ara ciutadania a compdar de propòstes artistiques e activitats ludiques.

Era hèira e era promocion deth tèrme ebrenc

Era “Fira del Llibre Ebrenc” siguec qui demanèc ar Institut d’Estudis Catalans era reconeishença deth mot ebrenc-a er an 2015, en conjunt damb un grop de filològs deth territòri, per’mor de popularizar sense complèxes aguest tèrme entre es persones qu’agen eth sentiment d’apartier ath territòri centrau des païses de parla catalanovalenciana, territòri a on er arriu Ebre ei era grana referéncia geografica.

Fin finau, eth tèrme ebrenc-a siguec incorporat en Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) der Institut d’Estudis Catalans en 2017 damb es següentes accepcions:

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’Ebre o als indrets propers al curs d’aquest riu.

2 adj. i m. i f. [LC] Natural del territori que comprèn els municipis del sud de Catalunya i els del sud de la Franja, les aigües dels quals són tributàries de l’Ebre.

Abans, en octobre de 2016, aguest gentilici auie ja estat incorporat ath Diccionari Normatiu Valencià (DNV) dera Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), institucion oficiau qu’elabòre e velhe pera nòrma lingüistica dera nòsta lengua en País Valencian. Es sues publicacions normatiues atau coma es der Institut d’Estudis Catalans (IEC) son arreconeishudes coma oficiaus pera Academia Aragonesa de la Lengua (AAL), entitat normatiua deth catalan en Aragon.

Cada an mès de 30 autors signen libres as visitants

Pendent es dies dera « Fira del Llibre Ebrenc » ua trentena d’autores e autors presenten e signen libres as lectors. Aguesta ei era singularitat mès interessanta d’aguesta hèira der libre ebrenc: amassar tanti autors en fòrça pòqui dies e en un municipi petit coma Móra d’Ebre ei pòc abituau en auti eveniments similars que se poguen celebrar ara demarcacion de Tarragona o, quitament, ara rèsta der encastre lingüistic.

Protagonisme des libretèrs deth territòri

Era “Fira del Llibre Ebrenc” s’estructure en format d’ua libraria unica installada en ua grana carpa de 150 mètres quarradi que coordinen es quate libraries de referéncia dera hèira: Bassa de Móra d’Ebre, El Núvol de Móra la Nova, Viladrich de Tortosa e er Espai Cultural Guaix d’Amposta, junt damb eth Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) e er Institut Ramon Muntaner (IRMU). Aguest darrèr i apòrte es libres e es revistes de toti es centres d’estudis ebrencs e i hè prètzhèts de coordinacion e gestion. Tanben i a un apartat especiau damb es libres editadi pera Deputacion de Tarragona. Ei en aguesta grana veirina literaria e editoriau a on s’exposen ath torn des 2.500 exemplars de tematica ebrenca.

Aguest format favorís poder èster presents de manèra conjunta e coma “llibre ebrenc” en d’auta eveniments coma era Setmana del Llibre en Català en Barcelona e contunhar d’aguesta manèra en tot dar projeccion ara literatura e eth territòri ebrencs.

Foment deth libre ebrenc as bibliotèques escolares

Ua des accions especiaus qu’amie a tèrme era « Fira del Llibre Ebrenc » ei eth foment des libres ebrencs entre es bibliotèques escolares a trauès des escòles dera Ribera d’Ebre. Atau, mercés ara collaboracion deth Centre de Recursos Pedagògics de la Ribera d’Ebre, es escòles dera comarca son convidades a vier ara hèira a escuélher e hurgar es libres exposadi.

S’a hèt un prètzhèt prèvi de possibles besonhs e des dera hèira se finance un lòt de sies libres ebrencs entà cada escòla. Es mèstres bibliotecaris de totes es escòles dera comarca visiten era hèira amassa, participen des activitats que s’i hèn de manèra conjunta e escuelhen aqueri libres que mès les interèssen entara bibliotèca deth sòn centre escolar. Des sies libres deth lòt, tres seràn entà mainatges e mainades en edat de Primària e, es tres restants, de tèmes dera Ribèra d’Ebre pr’amor qu’es mèstres les trabalhen ena aula. Aguesta activitat a estat possibla mercés ara implicacion especiau deth Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, que tanben apòrte dus libres dera sua produccion.

Era “Jornada del Llibre Ebrenc” debat, en dus dies, sus era dinamizacion deth mon deth libre ebrenc damb professionaus e public

Ua des activitats mès destacades dera hèira ei era “Jornada del Llibre Ebrenc”, que cada an guanhe protagonisme donques que son tres jornades adreçades mès que mès a un public mès professionau e a un public generau, ath madeish temps que s’i analisen eth present e sustot eth futur dera dinamizacion deth mon deth libre en çò nòste.

Prèmi Llibresebrencs.org de foment dera escriptura entà joeni ebrencs, a trauès deth hilat sociau e APP Wattpad

Eth Prèmi de Relats Cuerti en Internet, adreçat a joens des Tèrres de l’Ebre e deth sòn entorn d’influéncia, promòu des der an 2005 era creacion literària a trauès dera plataforma Wattpad, un hilat sociau a on escrivans e lectors compartissen tèxtes e opinions. Toti es relats participaires se publiquen en aguesta plataforma per’mor que eth public lector i pogue interactuar e votar es sòns preferidi.

Eth prèmi se dividís en quate categories d’edat: enquia 15 ans, de 16 a 22 ans, de 23 a 30 ans e majors de 30 ans. En cadua, se concedissen dus prèmis:

• Prèmis
  • Eth Prèmi deth Jurat, dotat damb 150 èuros.
  • Eth Prèmi deth Public, autrejat per votacion populara, que consistís en ua baishada en caiac per Ebre.

Eth prèmi a estat guanhat per joens que an acabat en tot vier escrivans e escrivanes de referéncia, coma Miquel Esteve, Marta Rojals, Núria Morera o Clàudia Pellisé. Aguest concors ei ua iniciatiua deth Servei Comarcal de la Joventut de la Ribera d’Ebre, damb eth supòrt deth Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, er Institut Ramon Muntaner e er Ajuntament de Móra d’Ebre.

Es persones guanhadores se dan a conéisher en marc dera “Fira del Llibre Ebrenc”, includida jos es parapluèges de Litterarum. Er Ajuntament de Móra d’Ebre e autes institucions coma era Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), des dera edicion de 2025, obsequie as participaires damb materiau didactic, libres e bosses bandolères.