Fira del Llibre Ebrenc, Un DON literari

Er arriu Ebre coma desencusa culturau e non solaments coma accident geografic. Er Ebre tanben influís ena istòria, era economia e sustot en tarannà dera gent que i demore ara vòra. Donques, tanben marque era literatura que s’i cree.

Era Hèira deth Libre Ebrenc, impulsada peth Centre d’Estudis dera Ribèra d’Ebre, er Institut Ramon Muntaner, er Ajuntament de Móra d’Ebre e es libraries de referéncia (Bassa, Viladrich e Guaix), a artenhut forjar un DON literari damb aròma de libre e arriu. Aguest eveniment projècte laguens e dehòra des Tèrres dera Ebre autors e òbres de qualitat, damb sagèth ebrenc e sense complèxs.

Ara hèira i trobaratz mès de 2.500 títols restacadi damb era tematica ebrenca, dempús des classics com Bladé, Moncada o Arbó, enquia naues fornades com Esteve, Rojals o Todó, ath delà des darrères novetat. Tanben i a presentacions e jornades de debat sus eth libre e eth mon editoriau.

Era Hèira deth Libre Ebrenc ei com un dusau Sant Jordi enes Tèrres dera Ebre, dedicat exclusivaments as autors e autores dera zòna e a libres que, encara qu’escriti per autors d’aute lòcs, tracten tematics referents ath territòri que includís es quate comarques dera Ebre e es culturauments restacades, com eth Priorat, er Aragon catalanòfon e eth Maestrat.

Pòc poblacions pòden presumir d’auer dus còps er an ua activitat que impulse eth mon deth libre dempús de toti es vessants e lo apropar ara ciutadania damb prepauses artistiques e activitats ludiques.