Fira del Libre Ebrenc. Ua D.O literària

Er arriu Ebre coma pretèxte culturau e non sonque coma accident geografic. L’Ebre influéncia tanben l’istòria, l’economia e sustot lo caractèr de las personas que vivon lo ras d’el. Doncas, marca tanben la literatura que i es creada.

Era Hèira deth Libre d’Ebre ei ua iniciativa neishuda en 2004 e promòuda peth Centre d’Estudis de Ribera d’Ebre (CERE), er Institut Ramon Muntaner (IRMU), er Ajuntament de Móra d’Ebre e es cinc libraries principaus de Terres de l’Ebre: Bassa, Guaish, El Núvol, Viladrich e Ladrich.

• Centre d’Estudis de Ribera d’Ebre. Una entitat que son objectiu es de promòure d’estudis sus la realitat regionala e tanben de coordinar e de promòure d’iniciativas culturalas e de coneissença dins la Ribèra d’Ebre.
• Institut Ramon Muntaner. Fondacion particulara que sosten la ret de centres d’estudis e instituts e d’ateneus federats dels territòris catalanofòns, basada a Móra la Nova.
• Ajuntament de Móra d’Ebre. Institucion que coorganize era Fira Litterarum, un encastre en quau s’an desvolopat conjuntaments aguesta hèira d’espectacle literari eponim e era Hèira deth Libre d’Ebrenc des der an 2008.
• Libreria centenaria en la comarca de Ribera dEbre, Móra dEbre. Gran varietat de llibres infantils, novetats literàrias i Territori – « Llibres Ebrencs ».
• Librairie-cafè à Amposta, dans la région Amposta. Gran varietat de llibres infantils, notícies literaris i Territorials.
• El Núvol. Petita libreria en Móra la Nova, Ribera d ́Ebre, especializada en libros infantiles y jovenes adultos y juguetes educativos. A tanben de novèlas òbras literàrias per adultes e de libres sus Ebre.
• Libreria centenària situada a Tortosa, comarca de Baix Ebre. Granda seleccion de libres de la zòna e d’autors locals.
• La Romantica. Librariá e cafè especializat situat al centre d’Amposta amb una seleccion comissariada de libres generals, amb un accent suls libres de pensada critica, los classics e los libres illustrats (pas pus disponibles dempuèi l’edicion de 2025).

Es diuèrses institucions e libraries an fargat un DO literari damb er odor de libres e arrius, en tot projectar autors e òbres de qualitat damb un sagèth d’Ebre descomplicat laguens e dehòra dera Tèrra de l’Ebre.

A la Fièra del Libre d’Ebre podètz trobar gaireben 2500 exemplars de libres a tèma d’Ebre, dempuèi de classics coma Bladé, Moncada o Arbó, fins a de nòvas sortidas coma Esteve, Rojals o Todó, e las darrièras sortidas, tot a l’entorn de presentacions e de jornadas de debat suls libres e sul mond de l’edicion. Era Hèira deth Libre d’Ebre ei un labèl dedicat exclusivament as autors de Terres de l’Ebre e deth sòn airau d’influéncia e tanben as libres que, maugrat èster escrits per autors de dehòra de Terres de l’Ebre, an un tèma que hè referéncia ad aguest territòri qu’englobe es quate comtats d’Ebre e d’auti culturauments ligadi, coma eth Priorat, Catestrat-Aragona e Pòrts. I a paucas vilas qu’an, dos còps per an, una activitat que promòu lo mond dels libres de totes los aspèctes e que l’apròcha dels ciutadans a travèrs de proposicions artisticas e d’activitats recreativas.

La Fira e la promocion del tèrme negre

La Fira del Libre d’Ebrenc foguèt la que demandèt a l’Institut d’Estudis Catalans de reconéisser lo mot dobèrt-a en 2015, amassa damb un grop de filògs deth territòri, entà poder popularizar aguest tèrme sense complèxes entre es persones qu’an eth sentiment d’apertier ath territòri centrau des Païsi Catalans, un territòri a on er arriu Èbre ei era grana referéncia geografica. Fin finala, lo tèrme dobèrt-a foguèt incorporat dins lo Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) de l’Institut d’Estudis Catalans en 2017 amb los significats seguents:

1 adj. [LC] Relacionat o apartenent a l’Ebre o a lòcs pròplèus ath cors d’aguest arriu.

2 adj. e m. e f. [LC] Naturau des deth territòri qu’includís es municipis deth sud de Catalonha e es deth sud dera Franja, es sues aigües son afluents der Ebre.

Anteriorament, en octobre de 2016, aquel nom de familha èra ja estat incorporat dins lo Diccionari normatiu valencian (DNV) de l’Acadèmia Valenciana de la Lenga (AVL), una institucion oficiala que desvolopa e supervisa la normativa lingüistica de la nòstra lenga dins la Comunautat Valenciana. Es sues publicacions normatives, atau coma es der Institut d’Estudis Catalans (IEC), son arreconeishudi coma oficiaus pera Acadèmia Aragonesa dera Lengua (AAL), er organisme normatiu entath catalan en Aragon.

Cada an mai de 30 autors signan de libres pels visitors

Pendent las jornadas de la Salon del Libre d’Ebrenc, un trentenat d’autors presentan e signan de libres pels legeires. Aguesta ei era singularitat mès interessanta dera Hèira deth Libre d’Ebrenc: amassar tant d’autors en fòrça pòqui dies e en ua petita vila coma Móra d’Ebre ei insolit en d’auti eveniments similars que se pòden hèr ena comarca de Tarragona o, enquia, ena rèsta der airau lingüistic.

Protagonisme des libraires deth territòri

Era Hèira deth Libre d’Ebre ei estructurada en format d’ua libreria unica installada en ua grana carpa de 150 mètres carrats coordinada pes quate libreries de referéncia dera Hèira: Bassa de Móra d’Ebre, el Núvol de Móra la Nova, Viladrich de Tortosa e lEspai Cultural Guaix d’Asta, eth Centre d’Estudi d’Estudis d’Ebre d’Ebre (CERE) e l’Institut Ramon Muntaner (IRMU). Aguest darrèr provesís libres e revistas de toti es centres d’estudi d’Ebre e amie a tèrme prètzhèts de coordinacion e gestion. I a tanben una rubrica especiala amb de libres editats pel Diputació de Tarragona. Es dins aquela granda vitrina literària e editoriala ont son expausats aperaquí 2500 exemplars de libres a tèma Ebre.

Aguest format favorize poder èster present amassa e coma « libe ebrenc » en d’auti actes coma era Setmana deth Libe catalan de Barcelona e contunhar d’aguesta manèra dar projeccion ara literatura e territòri ebrencs.

Promocion dels libres d’ebrèu dins las bibliotècas escolaras

Ua des accions especiaus amiades a tèrme era Hèira deth Libre d’Ebre ei era promocion des libres d’Ebre entre es bibliotèques escolars a trauès des escòles dera Ribera d’Ebre. Atau, gràcies ara collaboracion deth Centre de Recorsi Educatius Ribera d’Ebre, es escòles dera comarca son convidades a vier ara Hèira entà triar e consultar es libres expausadi.

S’a realizat un estudi preliminar des possibles besonhs e era Hèira finance un lot de sies libres d’Ebre entà cada escòla. Los ensenhaires bibliotecaris de totas las escòlas de la region visitan amassa la fièra, participan a las activitats que i se tenon amassa e causisson los libres que mai los interessan per la bibliotèca de lor escòla. Dels sièis libres del batch, tres seràn pels mainatges de primària e los tres que demòran seràn sus de tèmas de la Ribera d’Ebre per que los ensenhaires los pòscan trabalhar dins l’aula. Aguesta activitat a estat possibla gràcies ara implicacion especiau deth Centre d’Estudis de Ribera d’Ebre, qu’apòrte tanben dus libres de produccion pròpia.

La Jornada del Libre Ebrenco debat, sus dos jorns, sus la dinamizacion del mond del libre Ebrenco amb los professionals e lo public

Ua des activitats mès destacades dera Hèira ei era Jornada deth Libre d’Ebrenc, que guanhe protagonisme cada an ja que son tres dies dirigides especiaument a un public mès professionau e a un public en generau, en tot analisar eth present e sustot eth futur dera dinamizacion deth mon des libres en nòste país.

Llibresebrencs.org Prèmi per promocion de l’escritura pels joves d’Ebrencs, a travèrs la ret sociala e Wattpad APP

Eth Prèmi de Contes Corts per Internet, destinat as joeni de Terres de l’Ebre e es sòns entorns, promòue des deth 2005 era creacion literària a trauès dera plataforma Wattpad, un hilat sociau a on es escrivans e es lectors compartissen tèxtes e opinions. Totas las istòrias participantas son publicadas sus aquesta plataforma per que lo public legeire pòsca interagir e votar per sos favorits.

Lo prèmi es devesit en quatre categorias d’edat: fins a 15 ans, 16 a 22 ans, 23 a 30 ans e mai de 30 ans. Dins cadun, dos prèmis son balhats:

• Prèmis
  • Eth Prèmi deth Jurat, dotat de 150 èuros.
  • Eth Prèmi deth Públic, autrejat per vòt popular, que consistís en ua baishada en caiac per Ebre.

Lo prèmi es estat ganhat per de joves que son passats a venir d’escrivans de punta, coma Miquel Esteve, Marta Rojals, Núria Morera e Clàudia Pellisé. Aguest concors ei ua iniciatiua deth Servici Comarcau dera Joenessa de Ribera d’Ebre, damb eth supòrt deth Centre d’Estudis de Ribera d’Ebre, der Institut Ramon Muntaner e der Ajuntament de Móra d’Ebre.

Los ganhants son anonciats dins l’encastre de la Salon del Libre d’Ebre, inclusa jol parapluèja de Litterarum. Er Ajuntament de Móra d’Ebre e d’autes institucions coma era Acadèmia de Lengua Valenciana (AVL), des dera edicion 2025, balhen as participants materiaus didactics, libres e espatladors.